Ara que diuen que ens escalfem, que el planeta
viu massa sotmès al nostre progrés irracional, potser ens haurem de plantejar
si seria millor tornar a començar. Perquè donem per fet, egocèntrics de
nosaltres, que el planeta ens pertany. La civilització és amb
nosaltres, ni que sigui per portar-nos a la destrucció.
Què haurem de fer doncs? Quedar-nos en el Cretaci
i evitar revolucions industrials, fugir d’estudi, no votar, avançar encara més
ràpid perquè els oceans ens superin. Sembla encara més difícil de decidir quan
tenim tan poca idea d’on anem i del que hem d’esperar del futur. Perquè potser
seria millor remuntar-nos encara més en el temps. Als temps en que les depressions,
les hipoteques, la gana o l’agressió preventiva encara no s’havien inventat. Quan
encara el planeta estava a resguard. Perquè si l’economia es el motor que mou
el planeta, anem on van les multinacionals? I aquestes no van pas on més els
interessa, a fer-nos mercat i client?, esclau feliç que no es planteja que no
es ni tan sols un peó. Doncs prefereixo no ser un ‘homo economicus’, i no haver
de córrer per tenir més temps.
Ara, ja mundialitzats i amb aquest socialisme
dolç que sembla que no ens porta enlloc, ens espavilem per no quedar-nos enrere,
per ser competitius i per fer-nos rics per arribar amb cada cop menys a final
de mes. Cada cop més radicalitzats i enfrontats a qui no coneixem, però amb
por, ateus i manipulats. Sobirans pel que ens interessa.
Sembla doncs que només guanyaran els més
llestos i els més impúdics; la resta, hipotecats i amb menys llibertats i oxigen.
La decadència està per arribar i la modernitat ens passarà factura. A mi també
se’m escalfa però jo no vull guanyar. Suposo que depèn de l’ambició de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada