Els nostres avantpassats sovint hi van viure d'esquena. Era
font de temor i/o respecte, bressol de llegendes i eren pocs els que hi vivien perquè era (i és) un
terreny difícil i que no semblava donar massa profit, a banda del pasturatge,
la caça o la tala de fusta. Avui però som molts els que no podem passar sense. És
el pati de casa, l'escenari de molt bons dies i nits, del present i del futur. L'oxigen que ens omple els pulmons. És com un imant i no ho canvio per cap platja paradisíaca.
En aquesta foto, vista de la baixa Cerdanya des de la Tossa
d'Alp.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada